dimecres, 25 de novembre del 2009

THE DEER HOUSE

Per al sopar de Nadal, una mare intenta vestir la seva filla morta. De la tragèdia en surt la faula d'una família desarticulada que cria cérvols i troba en la quotidianitat l'única arma contra la catàstrofe.

Tercera part de la trilogia formada per Isabella's Room i The Lobster Shop.

Estrena a l'Estat espanyol.

"Una vetllada que eixampla el teatre -i el cor." (Margarete Affeneller, Der Standard)

"Colpidora, emocionant i també alegre, senzillament." (Sabine Dultz, Münchener Merkur)

"Un monument a l'amor, forjat en la desesperació." (Bernhard Flieher, Salzburger Nachrichten)


Intèrprets:

Grace Ellen Barkey / Anneke Bonnema / Hans Petter Dahl / Viviane De Muynck / Misha Downey / Julien Faure / Yumiko Funaya / Benoît Gob / Maarten Seghers / Eléonore Valère / Inge Van Bruystegem

text i escenografia Jan Lauwers / introducció dramatúrgica Erwin Jans / música Hans Petter Dahl i Maarten Seghers, excepte Song for The Deer House, de Jan Lauwers / vestuari Lot Lemm / il·luminació Ken Hioco i Koen Raes / so Dré Schneider / traducció al francès Olivier Taymans / traducció a l'anglès Gregorie Ball / coreografia col·lectiva

ajudanta de direcció i subtítols Elke Janssens / ajudant de vestuari Lieve Meeussen i Lise Lendais / equip tècnic Luc Galle i Ken Hioco / ajudants tècnics Elke Van der Kelen i Lise Lendais / cap de producció Luc Galle / consellera en llengua francesa Anny Czupper / consellera en llengua anglesa Louise Chamberlain / consells sobre els cérvols Dirk Claesen (Zephyr) / cap de producció Luc Galle

construcció d'escenografia De Muur i Needcompany / orelles Denise Castermans

i els equips del Teatre Lliure

coproducció Needcompany i Salzburger Festspiele amb la Schauspielhaus Zurich, PACT Zollverein (Essen)
amb la col·laboració de deSingel (Anvers) i del Kaaitheater (Brussel·les)
amb el suport de les autoritats flamenques

EL FASCINANT NOI QUE TREIA LA LLENGUA QUAN FEIA TREBALLS MANUALS

Quan l'amor ens fascina potser no gosem confessar-ho per por que perdi el seu encant. Una nova comèdia sobre sexe i teatre.
Un nou estil d'obra d’Albert Espinosa, amb quatre músics en directe i la col·laboració de dos actors punters. Una obra que parla sobre pintura, sobre sexe, sobre la música i sobre el món que ens envolta. Amb la força d'una obra plena de passió. Deixa't seduïr.
"Els nostres tigres beuen llet... Els nostres falcons van a peu." (Wislawa Szymborska)


Intèrprets:

Roger Berruezo
David / Juanma Falcon Dani / Albert Espinosa Marcos / músics Adrià Gual guitarra, Oscar Blanco veu i guitarra, Pau Loewe guitarra, Daniel Nunes contrabaix

escenografia Rebeca Comerma / vestuari Berta Riera / il·luminació Carles Rigual / coreografia Julio Escudero / creació quadres Llorenç Pons Moll / espai sonor Alex Casteleiro / creació audiovisual David Victori

ajudant d’il·luminació Jaume Feixas / enregistrament de veus en off MIRAPRO / construcció d’escenografia Deivid Conesa

i els equips del Teatre Lliure

coproducció Teatre Lliure i Pelones Producciones

amb la col·laboració de l'Institut Català de les Indústries Culturals - ICIC

ALÍCIA un viatge al país de les meravelles

Un conill que sempre fa tard; un gat que desapareix deixant enrere l’enigma del seu somriure; una reina que vol tallar el cap a tothom; el món insòlit que apareix a l’altra banda del mirall… somnis i malsons d’una nena de set anys, amb tota la seva llibertat. L’imaginari de Lewis Carroll, un home estrany, solitari, matemàtic i apassionat de la fotografia partint de la seva obra més emblemàtica: Alícia al país de les meravelles i A l’altra banda del mirall. Què hi ha d’Alícia en cadascú de nosaltres? És farà a la sala fabià puigserver del 12 al 29 de novembre

Intèrprets:
Ferran Carvajal cuc, coloma, set de cors, Humpty Dumpty, peó / Cristina Cervià reina de cors, reina negra, reina blanca, mare / Babou Cham gat de Cheshire, peó / Jordi Collet rata, Tweedledum / Mia Esteve duquessa, flor viva, peó / Gustavo Lesgart cuc, cinc de cors, cérvol, peó / Jordi Oriol conill, cuc, Humpty Dumpty, peó / Alba Pujol Alícia / Xavier Ripoll cuc, barretaire, quatre de cors, Humpty Dumpty, peó / Anna Roblas llebre de març, tres de cors, Alícia del mirall, flor viva, peó / Lluís Soler falsa tortuga, Carroll / Àlvar Triay marmota, vuit de cors, Tweedledee, peó / i la col·laboració especial de Jana Camps/Luara Mateu/Carla Vives Lleixà nena traducció de l'anglès Carlota Subirós / escenografia Max Glaenzel amb la col·laboració d'Estel Cristià / vestuari M. Rafa Serra i Berta Riera / caracterització Ignasi Ruiz / il·luminació Mingo Albir / música original Sila / so Marta Folch / moviment Iva Horvat ajudanta de direcció Iva Horvat / ajudanta d’escenografia Itziar Tesan / alumna en pràctiques de direcció de l’Institut del Teatre Margalida Esterlich / alumne en pràctiques d'escenografia de l'Institut del Teatre Víctor Peralta contrucció d’escenografia Taller d’Escenografia Jordi Castells / confecció de vestuari Dress-Art i els equips del Teatre Lliure producció Teatre Lliure agraïments Ferran Dordal, Ramon Espelt, Irene de Puig, Toni Bauçà, Tammy i Marcelo Hervitz, P&L, Juancho Gómez per a Cebado i Redken 5th Avenue NYC.

dimecres, 11 de novembre del 2009

La bella dorment del bosc

Teatre romea

del 26 de novembre al 13 de desembre de 2009


COREOGRAFIA I VERSIÓ: David Campos
MÚSICA: Piotr Ilich Txaikovski

En aquesta versió de La Bella Dorment del Bosc David Campos ha volgut renovar un dels grans clàssics de la història del ballet, fent d’aquest espectacle un relat força més contemporani i d’estructura cinematogràfica. Més enllà de la renovació estètica i del llenguatge escènic, Campos proposa una nova manera d’estructurar l’obra.

La princesa Aurora apareixerà en ocasions com un personatge actual i real i en d’altres, com la ballarina que interpreta el rol de la princesa Aurora en el ballet original. Per aconseguir aquest efecte, el muntatge es val de grans projeccions multimèdia i d’escenografia virtual –obres dels vídeo creadors Tatiana Halbach i Soren Christensen– que traslladaran l’acció del passat al present i d’un somni a un altre.

Durada: 1 hora 45 minuts (entreacte inclòs)

Urtain

Teatre romea

del 3 de setembre al 22 de novembre de 2009


AUTOR
: Juan Cavestany
DIRECCIÓ: Andrés Lima

Urtain va ser un boxejador tan mediocre com era l’Espanya franquista de finals dels anys 60 i principis dels 70 del segle passat. No obstant això (o potser gràcies a això) va arribar a tenir una gran fama i es va convertir en un dels grans personatges “mediàtics” del nostre país. Es va suïcidar saltant des d’una terrassa d’un desè pis el 1992, quatre dies abans que Espanya purifiqués la seva imatge mundial a través dels Jocs Olímpics de Barcelona 92.

L’obra constitueix un viatge a través d’una Espanya que es mou per un camí marcat per la sang i la política, el destí i la fabricació, la innocència i la mentida, el desig turmentat i la possibilitat sempre fugaç de l’èxit.

Durada: 1 hora 50 minuts (sense entreacte)

dimecres, 4 de novembre del 2009

La Beckett es trasllada al Poblenou


Ni Fabra i Coats ni el Teatre Principal de la rambla barcelonina. La Sala Beckett abandonarà l’actual seu a Alegre de Dalt per instal·lar-se a l’edifici de l’antiga Cooperativa Pau i Justícia del Poblenou, propietat de l’Ajuntament de Barcelona.

Aquesta tarda l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, juntament amb Toni Casares, director de la Beckett i Jordi Martí, delegat de cultura, han anunciat als mitjans la decisió davant de la nova seu al carrer Pere IV amb cantonada Batista. Una decisió presa fa tot just una setmana i que la Beckett va acceptar abans de que s’hagi iniciat el projecte arquitectònic i, per tant, el calendari sigui totalment una incògnita.

Encara queda per decidir quin tipus d’estructura jurídica farà servir la sala, tot i que la intenció sembla apuntar a una fundació. L’Ajuntament podrà cedir aquest edifici a la Beckett licitant a concurs l’empresa encarregada de les reformes, ja que la major part del pressupost sortirà de les arques públiques. “El Poblenou necessita d’equipaments culturals dedicats a la vida directa del barri”, apunta Martí.

El sostre d’uralita d’aquesta antiga escola i recentment gimnàs s’haurà de substituir, però la distribució de l’espai, basada en dues naus paral·leles i una de perpendicular, pràcticament sense columnes, fa pensar que la reforma serà relativament senzilla.

En total 2.600 m2 d’espai aprofitable, el doble dels que compta l’actual seu de Gràcia. Casares assegura que és el creixement just que necessita el futur projecte de la Beckett: “Ens convé una sala de 200 localitats, però també ens calen espais de treball i assaig on sigui possible la presència dels espectadors”, diu Casares referint-se a possible lectures dramatitzades, presentació de tallers o petits artefactes teatrals.

Segons Casares la nova Beckett mantindrà els mateixos objectius artístics basats en l’arrelament al barri de Poblenou “donant a conèixer el teatre d’avui dia i fer passar per Barcelona el teatre que es fa arreu del món”. Casares treballa el teatre des d’una perspectiva plenament urbana i farà tot el possible per “connectar amb el barri” tal com ho han fet a Gràcia al llarg de vint anys.

El teatre comtal de Ripoll renova llum i so

El teatre comtal continua rebent millores per part de l’ajuntament de Ripoll, en el marc de la llei de barris.

L’actuació més recent ha estat la instal·lació d’un nou equip de llum i so.

Després de la substitució de les quatre centes butaques, amb un cost de 100.000 euros, l’ajuntament de Ripoll continua realitzant millores al teatre comtal. La més recent ha estat la instal·lació permanent d’un nou equip de llum i so.

Aquest nou equip de llum i so ja es va utilitzar el passat cap de setmana i també estarà en funcionament per l’estrena aquest dissabte de l’obra de teatre Projecte Llenamú.

Les millores a l’equipament cultural ripollès s’han de completar amb la remodelació de la façana principal que dóna al carrer Pirineus.

Funció solidària del Mag Lari


Els amants de l'il·lusionisme tenen l'oportunitat de conèixer de prop els nous trucs del Mag Lari. El proper 9 de novembre al Teatre Goya, a les 20:40 hores, Lari presentarà el seu nou muntatge, Somriures i màgia,